DE
GPN NOTICIAS NEWS
.
.
.
.
.
Pas endavant per millorar el trasplantament de cèl·lules del pàncrees en diabètics
Investigadors catalans apliquen en ratolins un mètode que permetria superar un dels grans obstacles en aquesta teràpia
- TEMA:
- SALUT
Xarxa de vasos sanguinis en els illots del pàncrees (H. Figueiredo-R. Gasa-R. Gomis)
La inhibició d'una proteïna pot facilitar l'èxit del trasplantament de cèl·lules de pàncrees, un dels tractaments potencials per a la diabetis tipus 1. La recerca, realitzada per investigadors catalans, es publica a la revista "Science Translational Medicine".
L'estudi ha estat coordinat per Ramon Gomis i Rosa Gasa, del grup Illots pancreàtics: biomarcadors i funció de l'IDIBAPS.
En els malalts de diabetis tipus 1, la que es manifesta en la infantesa o l'adolescència, es produeix la destrucció dels anomenats illots de Langherhans. Es tracta d'uns cúmuls del pàncrees que produeixen i segreguen insulina, l'hormona que regula els nivells de sucre a la sang. És el mateix sistema immunitari del malalt el que ataca les cèl·lules beta d'aquests illots i les destrueix.
Un dels possibles tractaments és el trasplantament d'illots procedents de donants morts. Però, per preparar el trasplantament, els illots se separen de la seva xarxa vascular. Un cop trasplantats, la seva correcta funció i supervivència depenen de la capacitat de creació de nous vasos sanguinis. I, si això no es produeix de forma prou ràpida, els illots no sobreviuen.
L'entorn normal dels illots està format per una xarxa densa de capil·lars. A través seu, es transporten oxigen, hormones i nutrients cap als illots i les hormones insulina i glucagó cap al torrent sanguini. El problema de la vascularització és el que han intentat afrontar els investigadors, com apunta Rosa Gasa:
"Ens hem centrat a aconseguir que en el moment del trasplantament es creïn els vasos suficients per mantenir els illots en condicions òptimes i millorar l'èxit d'aquesta estratègia per al tractament de la diabetis tipus 1".
Els investigadors han identificat una molècula sobre la qual actuar. Això podria assegurar la viabilitat dels illots pancreàtics trasplantats. Es tracta d'un enzim del grup de les fosfatases anomenat PTP1B. Es troba a totes les cèl·lules, incloses les cèl·lules beta pancreàtiques.
Un primer pas que s'ha de provar en humans
L'estudi s'ha fet amb ratolins diabètics als quals s'han trasplantat illots d'altres ratolins o illots humans. Els resultats demostren que la inhibició d'aquest enzim provoca una major revascularització. I això es tradueix en una millor funcionalitat i supervivència dels illots. El resultats positius s'han donat tant si es trasplantaven illots d'altres ratolins com illots humans.
L'estudi constitueix el que s'anomena prova de concepte. Es tracta d'un estudi clínic dissenyat per demostrar la validesa real del plantejament teòric. Es tracta d'un primer pas, com explica Ramon Gomis, que també és catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona:
"Aquest article constitueix una prova de concepte que pot portar a eliminar un dels motius que fan que el trasplantament d'illots pancreàtics falli. Existeixen inhibidors de PTPB-1 o de fosfatases menys específiques i el següent pas serà provar aquests inhibidors en el trasplantament d'illots en humans i valorar-ne l'èxit".
Degut a aquesta limitació i al problema del rebuig, que obliga a prendre depressors del sistema immunitari de forma crònica, aquest trasplantament només s'aplica en casos en què la malaltia està mal controlada. "Ara per ara -explica el doctor Gomis-, només s'indica en el context d'un trasplantament de ronyó i s'opta per fer un trasplantament doble vascularitzat de ronyó-pàncrees".