Una anàlisi de sang permetria identificar les dones amb més risc de càncer de mama
La recerca de Vall d'Hebron permetria portar a terme un seguiment més exhaustiu per detectar de forma precoç la formació de tumors
- TEMA:
- CÀNCER
Una anàlisi de sang ajudaria a identificar les dones sanes amb més risc de tenir càncer de mama. En un estudi liderat pel grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) s'ha identificat un grup de biomarcadors que estan presents en les dones amb risc més elevat. La recerca s'ha publicat a la revista Frontiers in Oncology.
El càncer de mama és el tumor maligne que té més incidència entre la població femenina a Catalunya i la resta de països desenvolupats. Es calcula que aproximadament una de cada vuit dones en tindrà. Entre el gener i l'octubre d'aquest any a Catalunya se n'han diagnosticat 5.328 casos nous.
Amb els biomarcadors ara descrits es podria dur a terme un seguiment més exhaustiu de les dones amb risc elevat. Però l'anàlisi no implica que l'hagin de patir, com explica Matilde Lleonart, cap del grup de Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del VHIR i coautora de l'article:
"Trobar aquestes alteracions moleculars a la sang d'una pacient significa que hi ha algun canvi en alguna cèl·lula, però això no sempre té implicacions clíniques. És possible que mai es desenvolupin signes ni símptomes de la malaltia, que és el que té un impacte en la vida. Aquesta troballa, per tant, permet detectar un risc elevat de tenir càncer de mama en el futur, però no suposa un diagnòstic de la malaltia".
El que sí que permetria és prestar especial atenció a aquestes persones:
"A aquestes pacients se'ls hauria de fer un seguiment més exhaustiu que es podria portar a terme mitjançant ecografies, que són menys agressives i impliquen menys risc a nivell de radiació que altres tècniques com les mamografies".
I en el cas que en el futur aparegués un tumor, aquest es podria detectar precoçment millorant així el pronòstic de la malaltia i la seva supervivència.
Molècules que inactiven alguns gens
L'anàlisi dels investigadors es va centrar en els microRNAs, unes petites molècules que s'encarreguen d'inactivar alguns gens i impedir que s'expressin algunes proteïnes a les cèl·lules.
Estudis previs havien demostrat la relació dels microRNAs amb el desenvolupament de determinats tipus de càncer. Però no hi havia un model per predir amb precisió el risc de càncer de mama.
Els autors van obtenir teixit tumoral i normal i sèrum de 96 pacients amb càncer de mama. El sèrum es va comparar amb el de 92 pacients sanes.
En tots dos grups es van analitzar fins a 30 microRNAs que, segons estudis previs, eren capaços de diferenciar teixit normal i teixit tumoral.
Entre tots els microRNAs, se'n van identificar cinc que, segons els seus nivells d'expressió, permetien saber si una mostra de sèrum pertanyia a una pacient control o a una amb càncer.
Posteriorment, el mètode va ser validat amb mostres d'un altre grup de 20 pacients de càncer de mama i 60 dones voluntàries sanes.
Sense falsos negatius
Es va comprovar que tenia una sensibilitat del 100% i, per tant, no hi havia falsos negatius, cosa que podria portar a no fer el seguiment a dones amb risc elevat. També van ser molt elevades, per sobre del 80%, l'exactitud i l'especificitat.
Els cinc biomarcadors són aquests: miR-125b, miR-29c, miR-1260, miR-451 i miR-16.
Aquest últim controla la proteïna CD44. Així, quan els nivells de miR-16 són elevats, CD44 està molt poc expressada i, a la inversa, si els nivells de miR-16 són baixos, els de CD44 estan molt elevats.
Estudis previs havien descrit nivells elevats de CD44 en sèrum en un tipus de càncer de mama molt agressiu, el triple negatiu. Per això, els resultats ara obtinguts reforcen la idea que CD44 podria ser un marcador d'altres subtipus moleculars de càncer de mama, com explica la doctora Lleonart:
"És interessant que hem trobat aquest marcador també en els tumors luminals A i B els quals, encara que són menys agressius, poden produir recidives a llarg termini i reaparèixer en forma de metàstasis agressives després d'uns anys".
El treball també ha comptat amb la participació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), el CAP Vallcarca-Sant Gervasi, l'Institut Oncològic IOB, la seu a Madrid de la Clínica Universitat de Navarra i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa del Càncer (CIBERONC).
