Un nen de 6 anys i un nadó de 15 mesos, morts per l'hepatitis infantil desconeguda

Són els dos primers casos de morts per aquesta malaltia, que va començar propiciada pel confinament

Redacció04/08/2022 - 19.49Actualitzat04/08/2022 - 20.26

compartir a Facebook

Un nen de 6 anys de Múrcia i un nadó de 15 mesos d'Andalusia són les primeres víctimes mortals notificades per Sanitat de l'hepatitis infantil d'origen desconegut.

Els dos han mort després de no poder superar un trasplantament de fetge.

El nen de 6 anys va tenir els primers símptomes el 2 de juliol. Setze dies més tard va ser traslladat a un hospital de Madrid en situació greu. Tenia un edema cerebral i necessitava un trasplantament de fetge. L'hi van fer el 29 de juliol, però va morir 24 hores després de ser trasplantat.

La segona víctima, el nadó de 15 mesos, va ingressar a finals de juny amb un quadre de gastroenteritis aguda. Li van fer un trasplantament hepàtic urgent, però també va morir en les 24 hores següents.

A Catalunya hi ha 9 casos detectats d'aquesta malaltia. A Espanya en són 46. Tots tenen entre 0 i 16 anys i més del 60% són nenes, segons les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica que lidera el Ministeri de Sanitat.

Hi ha casos en deu comunitats autònomes i no tenen relació epidemiològica entre ells. De fet, aquesta hepatitis és d'origen desconegut perquè no s'ha detectat cap dels virus que, habitualment, la causen.

També se n'han detectat quatre casos a les Balears.

Quins símptomes tenen

Entre els casos de què es disposa d'informació sobre els símptomes, els notificats amb més freqüència han estat malestar (26 casos, 65%), vòmits (26 casos, 59%), febre (23 casos, 58%) i dolor abdominal (21 casos, 50%).

També hi ha hagut 20 casos que han notificat icterícia (50%), diarrea en 12 casos (29%), símptomes respiratoris en 10 casos (25%) i picor en 9 casos (23%).

Com a mesura preventiva, el Ministeri de Sanitat aconsella rentar-se freqüentment les mans, tapar-se amb la part interior del colze quan es té tos i fer servir mocadors d'un sol ús. També recomana consultar amb pediatria si el menor té símptomes que s'agreugen en pocs dies.

Investigació per saber què la causa

Al Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carlos III ha fet diverses proves per identificar l'origen de la malaltia.

S'han detectat 7 casos positius pel virus de l'herpes i 10 dels 21 analitzats han donat positiu per adenovirus. Aquest tipus de virus molt comú en els infants és el principal sospitós d'estar darrere d'aquests casos.

Sanitat fa una crida a la calma. Els casos detectats no suposen un augment respecte als casos d'hepatitis greu d'origen no conegut en els últims cinc anys.

En l'àmbit internacional, fins al 28 de juliol s'han notificat a Europa 507 casos a 21 països, 273 al Regne Unit, Àustria (6), Bèlgica (14), Bulgària (1), Xipre (2), Dinamarca (8), França (9), Grècia (12), Irlanda (24), Israel (5), Itàlia (36), Letònia (1), Luxemburg (1), Països Baixos (15), Noruega (6), Polònia (15), Portugal (20), Moldàvia (1), Sèrbia (1) i Suècia (12).

Fora d'Europa s'han detectat casos especialment a Amèrica (487 casos), la majoria als Estats Units (354 casos).

ARXIVAT A:

SALUT

 

Desxifren el mapa genètic de la leucèmia més comuna, clau per millorar-ne el tractament

Una investigació internacional coliderada per l'Institut de Recerca de l'Hospital Clínic ha desxifrat, exhaustivament, els 200 gens implicats en la malaltia

04/08/2022 - 19.54Actualitzat04/08/2022 - 23.25

compartir a Facebook

Una investigació internacional, coliderada per l'Institut de Recerca de l'Hospital Clínic, obre la porta a buscar tractaments més específics per als diferents subgrups de la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent a Occident. 

Tot plegat gràcies al desxifrat, complet i exhaustiu, del mapa genètic de la malaltia. Els resultats són la culminació d'un esforç a escala global que ha portat a saber que hi ha fins a 200 gens implicats, malgrat que fins ara se'n coneixien només la meitat.

Els mapes, a més, descriuen quins d'aquests gens s'expressen en cada moment, en quina quantitat i per què. Una informació imprescindible per prendre-li el pols a l'anomenat càncer de la sang.

Un cop han mutat els gens i es manifesta la leucèmia, explica Iñaki Martín-Subero, coordinador d'Epigenòmica Biomèdica Idibaps:

"Sabem quina és la via per la qual aquestes cèl·lules perden una mica el control. Si coneixem això, es poden desenvolupar eines per bloquejar determinades vies moleculars que fan que aquestes cèl·lules creixin i creixin."

En canvi, matisa que si, com fins ara, només es coneixien la meitat dels gens, "en el cas d'alguns pacients, no sabrem què passa". I és que cada cas és diferent.

Vuit subgrups

En aquest sentit, l'estudi ha permès definir fins a vuit subgrups, amb un comportament i, conseqüentment, un pronòstic absolutament diferent. Segons Ferran Nadeu, investigador postdoctoral Idibaps:

"Alguns subgrups són el que diem indolents, és a dir, la malaltia progressa molt lentament i inclús hi ha un subgrup de pacients que mai necessitarà tractament. En d'altres, la malaltia és molt més agressiva i es respon pitjor al tractament."

L'objectiu final és determinar les alteracions de cadascun d'aquests subgrups. Així, conclou Nadeu, poden "intentar dissenyar fàrmacs més ben dirigits a cada tipus de pacient."

Investigar el genoma del càncer

En definitiva, a l'horitzó de qualsevol investigació de l'àmbit mèdic hi ha sempre el tractament i, en la mesura del possible, la cura. Així, sense la gran evolució que hi ha hagut en el camp del genoma del càncer, no s'explica l'aparició de tractaments molt més efectius.

Uns tractaments que entronquen, de manera directa, amb les taxes de supervivència que s'han donat els últims anys en els pacients oncològics.

Aquest estudi sobre la leucèmia limfàtica crònica, producte d'una mostra molt completa portada a terme sobre 1.100 pacients i la culminació d'un esforç internacional, vol atorgar informació imprescindible perquè els metges puguin prendre decisions. 

En últim terme, els facultatius poden escollir entre tractaments actuals que ja manifestin certa eficiència o d'altres que es puguin desenvolupar en el futur.

Medicaments que, tard o d'hora, puguin arribar a actuar davant les mutacions genètiques que ara han quedat ben pautades amb la idea d'anar refinant els fàrmacs per combatre la leucèmia.

ARXIVAT A:

CÀNCERRECERCA CIENTÍFICA