Archivo del blog

 

fragment d'adn
Les anomenades mutacions STOP estan al darrere de l'aparició de moltes patologies greus (Canva)

Desenvolupen un algoritme que prediu el millor fàrmac contra alguns càncers i malalties greus

Investigadors catalans han dissenyat un nou model computacional que servirà per identificar quins tractaments són més eficaços contra determinades malalties greus com fibrosis, patologies neurodegeneratives i càncers

Enllaç a altres textos de l'autorimgauto48

PURIFICACIÓ BARCELÓ

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc

Un algoritme desenvolupat per investigadors catalans pot determinar quin és el millor fàrmac per tractar malalties genètiques greus, com ara fibrosis, patologies metabòliques o neurodegeneratives, i també alguns tipus de càncer.

La investigació, de científics del Centre de Regulació Genòmica i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, s'ha centrat en un tipus de mutacions que fan que algunes proteïnes no siguin viables.

En concret, en les anomenades mutacions STOP, que Ignasi Toledano, primer autor de l'estudi, explica que estan al darrere de l'aparició de moltes patologies greus:

"El que fan és generar proteïnes trencades per la meitat, que no són funcionals. Aquest tipus de mutacions són causants de moltíssimes malalties diferents. Es tracta de malalties hereditàries, com poden ser alguns tipus de càncer o malalties genètiques."

Aquestes patologies poden estar provocades per mutacions molt diverses, i els fàrmacs existents per atacar aquestes mutacions no sempre tenen la mateixa eficàcia, en funció de quina patologia es tracti. Per això, el grup d'investigadors del CRG i l'IRB van estudiar més de 6.000 mutacions i les van sotmetre a vuit fàrmacs diferents que les podrien tractar.

Toledano explica que l'objectiu era veure, per cada un dels fàrmacs, "quines mutacions responen i quines no" i, posteriorment "quines són les parts d'aquestes mutacions que prediuen si respondrà o no" al tractament.


Entrenar l'algoritme per predir el fàrmac més eficaç

L'algoritme ha aconseguit preveure el medicament més adequat per a cadascuna de les malalties i també els possibles nivells d'eficàcia. Però la recerca ha aconseguit anar un pas més enllà. Els investigadors han entrenat el model computacional per poder analitzar qualsevol de les mutacions STOP que existeixen i que ens fan emmalaltir. Es calcula que n'hi ha gairebé 33 milions.

"Aquesta base de dades l'hem sotmès al nostre model computacional. I el que hem pogut calcular és quin és el millor d'aquests vuit medicaments que podem utilitzar per totes les mutacions que podem tenir a l'organisme, i quina eficiència tindria."

La idea del grup que ha liderat el projecte és que, a mesura que apareguin nous fàrmacs contra les mutacions, es puguin afegir en el funcionament de l'algoritme per determinar de forma ràpida en quins casos poden ser més útils.

"Ara s'ha fet amb aquests vuit fàrmacs. Però per qualsevol nou medicament que vagi sortint que estimuli la cura d'aquestes mutacions STOP, es podria sotmetre al nostre algoritme i obtenir models de forma prou ràpida."

La recerca del Centre de Regulació Genòmica i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona s'ha publicat a la revista Nature Genetics.

 

La pacient va rebre l'alta al juny i es recupera satisfactòriament
CATALUNYA MIGDIA

Desplaçar úter i ovaris: operació pionera per preservar la fertilitat d'una dona amb càncer

S'ha fet a l'Hospital del Mar de Barcelona i consisteix a desplaçar els òrgans reproductius de la zona pèlvica fins a la part alta de l'abdomen de la pacient, de manera que s'allunyen de la zona que rep radioteràpia i no queden danyats

Enllaç a altres textos de l'autorimgauto48

PURIFICACIÓ BARCELÓ

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc

Curar un càncer és vital, però permetre que una dona jove sotmesa a tractament pugui decidir si vol ser mare en el futur també és important. La medicina ja fa temps que treballa per fer-ho possible i el Servei de Ginecologia de l'Hospital del Mar ha fet un altre pas endavant.

La pacient és una dona de 36 anys que tenia un tumor al recte i a la que se li va practicar una doble cirurgia. La primera operació es va fer el novembre del 2023. Va consistir en una mena d'autotrasplantament de l'úter i dels ovaris de la pacient, que es van traslladar a la part superior de l'abdomen per evitar que es veiessin afectats per la radiació, com explica la doctora Anna Maria Reig, metgessa adjunta del Servei d'Oncologia Radioteràpica:

"La radioteràpia pelviana a les dosis necessàries per aconseguir la curació d'un tumor rectal provoca un dany irreversible tant en l'àmbit uterí, provocant infertilitat, com ovàric, ocasionant menopausa precoç a les pacients joves."

Un cop fet el tractament oncològic, el juny passat es va fer la segona operació: es va extirpar el que quedava de tumor al recte -un cop reduït amb la radioteràpia- i es van tornar a col·locar l'úter i els ovaris al seu lloc. Una operació complexa que es va fer amb l'ajuda de la tecnologia robòtica.

L'operació es va fer amb l'ajuda del robot Da Vinci (Hospital del Mar)

A la pacient li van donar l'alta 10 dies després d'aquesta segona intervenció i es recupera satisfactòriament.


Pla per atendre càncers ginecològics

Després de l'èxit d'aquesta primera transposició uterina i d'ovaris de tot l'Estat, l'Hospital del Mar oferirà aquest servei a totes les dones joves amb càncer pelvià, principalment de recte --un tipus de càncer que està augmentant en pacients joves--, però també de vulva i vagina, tot i que són poc freqüents. Així ho explica la cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia, la Dra. Gemma Mancebo:

"A les dones per sota dels 40 anys els oferirem la transposició uterina perquè puguin ser mares en el futur, i a les que en tinguin menys de 47 i vulguin evitar la menopausa precoç els oferirem la transposició ovàrica."

De fet, l'Hospital del Mar ja havia fet intervencions d'aquest tipus --però només dels ovaris-- per evitar que les pacients joves amb càncer de cèrvix tampoc tinguessin una menopausa precoç. L'operació d'aquesta pacient de 36 anys, però, ha estat la primera en què s'ha actuat conjuntament en ovaris i úter.

L'equip que ha fet possible la intervenció està format íntegrament per dones (Hospital del Mar)

A tot el món només s'han fet una vintena d'operacions d'aquest tipus --molt poques a Europa-- i algunes de les dones intervingudes amb aquesta tècnica de trasllat d'òrgans dins del cos ja han pogut ser mares. El primer nadó va néixer al Brasil l'any 2022 i aquest any n'ha nascut un altre als Estats Units.

 

 

ARXIVAT A:
SALUTCÀNCER

 

PROTONTERAPIADENTRO DE LA MÁQUINA PRODIGIOSA CONTRA EL CÁNCER

alternative text

Detrás de la curación de la jugadora del Atlético de Madrid Virginia Torrecilla y de niños como Gerard se encuentra esta máquina. La protonterapia no solo cura más casos de cáncer, además, cura mejor: sin dañar órganos sanos. Solo dos hospitales privados cuentan con ella en España, pero ya está prevista su puesta en marcha en diez centros públicos.

Domingo, 13 de Febrero 2022, 01:08h

Tiempo de lectura: 7 min

La campana de los valientes suena para anunciar que la vida empieza de nuevo. Es un símbolo en las plantas de oncología de todo el mundo: su tañido anuncia que un paciente con cáncer ha terminado con éxito el tratamiento. Misión cumplida. El que la toca esta vez es Gerard. Tiene 13 años y, mientras su familia y el equipo de médicos que lo han tratado aplauden y brindan mentalmente con el repiqueteo de esa copa invertida, él apenas puede hablar de la emoción. Hace solo un año le explicaron que tenía un tumor cerebral con metástasis en la médula espinal. «Entró en el hospital en silla de ruedas, apenas pesaba treinta kilos, pero ahora ya ha vuelto a jugar al fútbol», explica su madre, Meritxell.

Unos meses antes, otra paciente hacía sonar aquella misma campana. Era Virginia Torrecilla, la centrocampista del Atlético de Madrid, que también había sido diagnosticada con un tumor cerebral y pasaba por la misma unidad de protonterapia que Gerard. «Un día, me dijeron que no volvería a jugar al fútbol profesional. Pero después de casi dos años, aquí estoy, redebutando contra el Barcelona», explicaba la jugadora tras el partido de la Supercopa en el que sus compañeras y rivales la mantearon para celebrar su vuelta al campo.

alternative text
La victoria más importante. Después de superar un tumor cerebral, la jugadora del Atlético de Madrid Virginia Torrecilla recibió un emotivo homenaje por parte de sus rivales en su vuelta al fútbol durante la final de la Supercopa contra el Barça. Atrás quedaron 683 días de lucha contra el cáncer.

«El ejemplo de Virginia ha sido siempre una referencia para mí. Ella iba unos meses adelantada con el mismo tratamiento y así podía ver cómo evolucionaba», cuenta Gerard. «Yo también volveré a entrenar» era el lema que se repetía el adolescente mientras seguía los pasos de la recuperación de la futbolista. Y lo ha hecho. También a él sus compañeros lo recibieron con laureles cuando volvió al colegio tras superar el cáncer. Ni siquiera la mascarilla conseguía ocultar los colores que se le subieron al desfilar por aquel pasillo de aplausos que llegaba desde la calle hasta el interior del colegio.

alternative text
Misión cumplida. Gerard, de 13 años, ha vuelto a jugar al fútbol tras vencer un tumor cerebral y finalizar su tratamiento de protonterapia en la Clínica Universidad de Navarra. Su ídolo, Andrés Iniesta, le envió un mensaje desde Japón y una camiseta firmada.

Los dos han vuelto a jugar al fútbol gracias a una tecnología que permite atacar de un modo muy preciso el tumor, con menor toxicidad, sin que la radiación alcance los órganos y tejidos que lo rodean y, por tanto, sin secuelas que afecten a su movilidad, a la sensibilidad en brazos y piernas, a su memoria o al lenguaje. Además, ayuda a la reducción del riesgo de desarrollar segundos tumores. «Muchos niños que se curan con los tratamientos tradicionales tienen secuelas que les pueden hacer la vida muy penosa cuando son adultos. Por eso, el prodigio de la protonterapia, más allá de curar más, es curar mejor», describe el director científico de la Unidad de Protonterapia de la Clínica Universidad de Navarra (CUN), Felipe Calvo, el doctor que ha supervisado ambos casos.

Un futuro esperanzador

Hasta hace dos años no era posible recibir este tipo de tratamiento en España y, de momento, solo lo ofrecen dos centros privados: la CUN y el Grupo Quirónsalud. Por esta razón y en casos muy concretos, el Sistema Nacional de Salud ha financiado esta técnica desplazando a pacientes españoles a países como Francia o Suiza donde sí existen unidades de este tipo. Sin embargo, la situación ha cambiado radicalmente y en un plazo estimado de tres años también llegará a los centros públicos españoles, ya que la Fundación Amancio Ortega ha donado 280 millones de euros al Ministerio de Sanidad para la compra de diez equipos que se implantarán en varias comunidades autónomas.

La Sociedad Española de Oncología Radioterápica (SEOR) estima que, a medio plazo, en España se podría llegar a beneficiar de la protonterapia el 11 por ciento de los pacientes con cáncer, es decir, unas 17.000 personas al año. ¿Los más beneficiados? Los tumores de la población infantil, los oculares, los que están en la base del cráneo o los tumores con metástasis en la médula espinal.

En tres años, la protonterapia llegará a los centros públicos españoles. La Fundación Amancio Ortega ha donado 280 millones de euros al Ministerio de Sanidad para la creación de diez unidades

«El número de unidades de protonterapia por habitante que tendremos en los próximos años nos va a permitir ponernos al nivel de países como Alemania», apunta Carme Ares, jefa de Oncología Radioterápica del Centro de Protonterapia Quirónsalud. Los primeros tratamientos con esta tecnología se llevaron a cabo en Estados Unidos y Suecia durante los años cincuenta y ahora existen 114 centros operacionales en todo el mundo, 32 de ellos en Europa, y varios en construcción. En total, ya se ha tratado a más de 200.000 personas en todo el mundo.

¿Cómo funciona?

Menor toxicidad y mayor precisión. La terapia con protones permite aumentar la dosis de radiación que se aplica al tumor al tiempo que minimiza dispersiones innecesarias. Y todo ello porque se trata de una radiación diferente a la convencional. Mientras la habitual se basa en un haz de rayos X (fotones), la protonterapia utiliza partículas aceleradas (protones) que pueden dirigirse de forma más precisa. ¿La razón? Las características físicas de los protones, que, por su masa, no sufren alteraciones en su trayectoria. De este modo consiguen depositar la mayor parte de su energía dentro del tumor y, además, al topar con este se frenan inmediatamente y no irradian más allá. La doctora Carmen Ares lo explica con un símil: «Imaginemos la trayectoria de esos haces como si fuera una autopista. En la radioterapia tradicional llegan a la zona que se quiere radiar, pero van depositando ciertas dosis en los tejidos que atraviesan y, además, siempre hay otra dosis de salida». Por eso, la protonterapia está especialmente indicada en tumores que requieren dosis muy altas y que están localizados cerca de zonas u órganos muy sensibles a la radiación y en tumores pediátricos, «ya que los órganos están todavía en desarrollo y es aún más importante evitar irradiarlos», continúa.

La Sociedad Española de Oncología Radioterápica estima que, a medio plazo, en España se podría llegar a beneficiar de la protonterapia el 11 por ciento de los pacientes con cáncer, es decir, unas 17.000 personas al año

En cuanto a las sesiones, la doctora Ares explica que hay diferentes protocolos, pero normalmente se administran cinco veces por semana: «Hay tumores que con catorce sesiones tenemos suficiente y otros requieren treinta o cuarenta». La duración aproximada es de unos 25 minutos, la mayor parte de los cuales se destinan a la colocación del paciente, ya que este debe permanecer completamente inmóvil. El tiempo de irradiación es, en la mayor parte de los casos, inferior al minuto. La mayoría de los pacientes están despiertos durante el tratamiento, salvo en el caso de los menores de 5 años, que se recurre a la sedación: «Aunque te podrías sorprender de cómo reaccionan los niños y lo quietos que se están. Es verdad que se necesita jugar mucho con ellos antes y explicarles que les vamos a hacer fotos y que es muy importante que no se muevan, pero lo hacen muy bien», concluye.

alternative text
La máquina que cura más y mejor.
alternative text

Dos paradigmas para la historia

«Gerard y Virginia son dos ejemplos del éxito de la protonterapia –explica el oncólogo Felipe Calvo–. Estamos ante una tecnología revolucionaria en el mundo de la radioterapia que reduce las secuelas innecesarias». En el caso de Virginia Torrecillas, estos beneficios eran básicos: «Había que tratar su enfermedad de forma intensiva, sin dejar efectos adversos que le impidieran volver al deporte de élite». El de Gerard es un ejemplo de cómo la protonterapia es la mejor opción para niños y adolescentes: «Cuando lo conocí, no podía creer cómo era posible un grado de deterioro tan invalidante en un chico tan joven. La ciencia de los protones frente a los fotones de la radioterapia tradicional es que reducen el daño en órganos circundantes; en este caso, órganos críticos y sistemas en proceso de crecimiento», asegura.

«Lo más emocionante es el momento en el que te dan los resultados de las resonancias y los médicos te dicen que estás curado», concluye Gerard, mientras que los micrófonos de toda España apuntan a Virginia Torrecilla: «He ganado el partido más importante de mi vida –contaba–. Después de mi enfermedad, me quedo con las personas, y las personas no tienen nada que ver con los colores. Lo hemos visto: tras la victoria, lo primero que han hecho es mantearme, antes de celebrar su título». «Hay sonidos que nos hacen muy felices», finaliza la estrella del Atlético en un vídeo donde la campana de los valientes suena de fondo hasta fundirse con la ovación del público, entregado por su vuelta al campo.

 

Una anàlisi de sang podria detectar 8 de cada 10 càncers de còlon de forma precoç

Homes i dones d'entre 50 i 69 anys poden participar en el programa de cribratge del càncer de còlon, però només 6 de cada 10 acaben fent-se la prova de femtes

Redacció

El càncer de còlon en estat inicial es podria detectar amb una simple analítica de sang. Així es desprèn d'un estudi que publica la revista The New England Journal of Medicine. 

L'estudi, que signen un grup de metges digestòlegs i especialistes en recerca contra el càncer dels Estats Units, demostra que una analítica de sang pot detectar la presència de tumors cancerosos en 8 de cada 10 persones diagnosticades de càncer de còlon. Combinat amb una altra tècnica --el test d'ADN en femta-- s'optimitzaria encara més la detecció en estadis inicials d'aquest tipus de càncer. 

La prova de detecció en sang del càncer de còlon es basa a trobar senyals o marques a partir de l'ADN que excreten els tumors cancerosos, el que es denomina ADN circulant tumoral o ctDNA. 
 

La fi de la colonoscòpia?

El càncer colorectal és dels tumors més freqüents en homes i dones a Catalunya i és el segon tipus de tumor -després del de pulmó- amb l'índex de mortalitat més alt. 

Cada any hi ha 6.000 casos nous. Diagnosticar-lo a temps és clau per poder-lo tractar.

La tècnica més comuna actualment per identificar el càncer de còlon és la colonoscòpia. Un registre amb videocàmera que permet estudiar el còlon i el recte. Però es tracta d'una prova cara, incòmoda i que requereix sedar el pacient.

Gairebé la meitat dels pacients diagnosticats d'aquest càncer no s'havia fet cap prova de detecció precoç, ni mitjançant cribratges de detecció de sang a les caques ni a través de colonoscòpia.

El que demostra aquest estudi és que aquest tipus de malaltia es podria detectar fàcilment amb una tècnica menys invasiva i, per tant, accessible per a un grup més nombrós de persones. 

Segons aquest estudi, el càncer de còlon es podria detectar amb una tècnica menys invasiva que la colonoscòpia (iStock/ PonyWang)

Però el que deixen clar els autors de l'estudi és que els metges han d'explicar als pacients que si el resultat de la prova en sang és anormal, hauran de programar-los una colonoscòpia per trobar on són els pòlips i extreure'ls. 
 

Facilitar el cribratge

El programa de cribratge permet detectar la malaltia en estadis inicials, i els nous tractaments i millora de les tècniques quirúrgiques dels últims anys han millorat molt el pronòstic retardant la progressió de la malaltia. 

Homes i dones d'entre 50 i 69 anys reben periòdicament l'oferiment de fer-se una prova de detecció de sang a la femta. Quan es rep la carta de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) cal anar a una farmàcia col·laboradora a buscar el recipient i explicarà com agafar la mostra de la caca.

N'hi ha prou amb una petitíssima mostra per saber si la femta conté traces de sang. Si hi ha sang, pot ser que hi hagi un pòlip o bé un càncer. I per saber-ho es fa una colonoscòpia.

És un procediment senzill, però que encara troba reticències entre els usuaris. Es calcula que només 6 de cada 10 persones que reben la convocatòria per sotmetre's al cribratge acaben fent-se la prova

 

ARXIVAT A:
SALUTCÀNCER

 

Vall d'Hebron, primer centre de l'estat a operar lesions medul·lars cada dia de l'any

Fins ara, cap hospital a l'estat comptava amb la infraestructura fixa de professionals especialitzats per intervenir lesionats aguts tots els dies

RedaccióActualitzat

Cada any hi ha 90 persones a Catalunya que pateixen una lesió medul·lar, per un accident de trànsit o per una pràctica esportiva de risc. Gairebé el 40% són en un dia festiu, i operar-les en les primeres 24 hores pels equips més experts és bàsic per incrementar les opcions de millora.

Doncs bé: ara, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron serà el primer centre de l'Estat a tenir aquesta coordinació d'equips i intervindrà quirúrgicament lesionats aguts tots els dies de l'any.

Fins ara, cap hospital a l'estat comptava amb la infraestructura fixa de professionals especialitzats per intervenir lesionats aguts tots els dies.

"Tot i que el 33% dels accidents es produeixin en dissabte i diumenge, som el primer hospital que assumim aquesta responsabilitat", assenyala el doctor Ferran Pellisé, cap de la Unitat Multidisciplinària de Cirurgia de Raquis de Vall d'Hebron.

Els equips s'han reorganitzat per cobrir els festius i caps de setmana. Des que es va posar en marxa l'equip, l'octubre, s'han intervingut 12 pacients en cap de setmana, un cada cap de setmana, aproximadament.

L'important que la cirurgia es faci en les primeres 24 hores

Revertir la lesió

És el cas de l'Eva Sebastián. Un diumenge, després d'una barbacoa, va caure per un barranc anant al cotxe. "No sé ni com vaig caure, ni me'n recordo". Es sospitava que havia patit una lesió medul·lar i, de seguida, els serveis d'emergències la van traslladar a Vall d'Hebron.

Un cop a l'hospital, en aquests casos, el metge rehabilitador que està de guàrdia diagnostica la lesió medul·lar i s'activa tot l'engranatge.

Des del zelador fins al cirurgià, l'equip de la Unitat de Lesionats Medul·lars es mobilitza per oferir una assistència altament especialitzada fins a l'alta del pacient.

"Són gent que una hora abans de la caiguda estava bé. Es tracta de revertir la lesió, estabilitzar la columna, descomprimir la medul·la i que es recuperi el millor possible", explica Pellisé.

Fa un mes i mig, l'Eva va patir una lesió medul·lar que la va deixar paraplègica

La clau són les primeres 24 hores

Des del 2016, les persones que patien una lesió medul·lar aguda a Catalunya i Andorra, els serveis d'emergències ja les traslladaven a Vall d'Hebron.

Ara, aquests equips estan disponibles totes les hores del dia, tot l'any. L'important que la cirurgia es faci en les primeres 24 hores.

"Es tracta de recuperar el màxim que es pugui dins les possibilitats que s'esdevenen en la mateixa lesió, que s'ha esdevingut en els primers segons del traumatisme", assenyala la cap de la Unitat de Lesions Medul·lars, Lluïsa Montesinos.

De l'accident de l'Eva fa un mes i mig. És conscient que, tot i que la seva lesió l'ha deixat paraplègica, s'ha fet i es continua fent tot el que es pot mèdicament.

Ara fa rehabilitació matí i tarda al mateix gimnàs on abans treballava de fisioterapeuta.

"L'objectiu final és guanyar autonomia. Llavors, tot el que es pugui fer... Ara, sobretot, estem amb la marxa per mantenir la densitat òssia de les cames i per poder-la utilitzar per a interiors, en un futur, i la força de braços, i manegar-me amb la cadira."

La majoria de pacients de lesió medul·lar són nois joves

3,6 homes per cada dona lesionada

La rehabilitació integral del pacient de lesió medul·lar es fa per prevenir complicacions, però també per aconseguir la màxima autonomia física, emocional i social. De mitjana, aquests pacients estan 45 dies hospitalitzats.

Cada any, l'hospital de la Vall d'Hebron intervé 90 pacients amb lesió medul·lar aguda. És més habitual en homes que en dones, amb una ràtio de 3,6 homes per cada dona lesionada.

Les causes són diverses, tot i que hi ha dos grups majoritaris: nois joves que pateixen un accident de trànsit o per esports de risc, i gent gran que ensopega i pateix una lesió cervical més incompleta.

ARXIVAT A:
SALUT

 

Descobreixen com s'ho fan els òvuls per arribar en plena forma a la fecundació

Científics del Centre de Regulació Genòmica a Barcelona han descobert el mecanisme que fan servir aquestes cèl·lules per no degradar-se i ser fecundades

Actualitzat

"Oh, que és estrany això!" és una frase que els científics diuen molt més sovint que "Eureka, ho he trobat!". Així explica Gabriele Zaffagnini, investigador postdoctoral del Centre de Regulació Genòmica (CRG) per què li van cridar l'atenció els òvuls, unes cèl·lules atípiques.

Quan la dona arriba al moment vital de tenir fills, els seus òvuls fa dècades que estan en el seu cos. Són cèl·lules que no es regeneren, no es divideixen. La dona neix amb tots els que tindrà durant la vida fèrtil.

Molt diferent del que passa, per exemple, amb les cèl·lules de la pell, que no ens en queda ni una del moment en què vam néixer. Igual passa amb les cèl·lules de la sang. O amb les del fetge.

Com s'ho fan els òvuls per no degradar-se i poder ser fecundats anys després del naixement, fins ara era una incògnita. Una de tantes relacionades amb la fertilitat humana, perquè, quan una cèl·lula viu tants anys, es va omplint d'escombraries -en realitat, són agregats de proteïnes- que la fan malbé.

És el que els passa, per exemple, a unes altres cèl·lules que pràcticament no es regeneren, les neurones, i que acaben desenvolupant en malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer.

Ara, un equip del CRG ha descobert el mecanisme que fan servir els òvuls. Així ho explica Zaffagnini:

"El que hem descobert és que segresten aquestes escombraries dins d'uns compartiments específics, la confinen perquè no faci mal, no s'acumuli i no acabi causant un dany en l'òvul".

Així s'ho fan els òvuls per arribar en plena forma al moment de la fecundació
Descobreixen el mecanisme que segueixen els òvuls per no degradar-se (3Cat)

Mètode exclusiu dels òvuls

Pel que se sap fins ara, és un mecanisme exclusiu dels òvuls, que no poden utilitzar els mètodes més habituals per desfer-se dels agregats de proteïnes. Les cèl·lules que es divideixen el que fan és acumular tota la brossa en una de les divisions -com si fos un banc dolent- i deixar l'altra divisió completament neta i sana.

Descompondre contínuament aquestes substàncies tòxiques tampoc no és una opció per a l'òvul, perquè requereix molta energia, i la necessita tota per poder ser fecundat i desenvolupar un embrió.

Per tant, el que fa és una estratègia d'estalvi energètic, i només en l'últim moment és quan es desfà d'aquesta mena de contenidors plens d'agregats de proteïnes, segons Zaffagnini:

"Quan s'ovula i es prepara per fertilitzar-se, aleshores sí que aquests compartiments activen la seva degradació i destrueixen les escombraries d'un sol cop, perquè així és molt més eficient, i deixen l'òvul net per a la fertilització".

Pas per entendre la infertilitat

Conèixer com funciona la fertilitat és el pas previ per entendre per què hi ha infertilitat en alguns casos. Desxifrar el mecanisme de neteja que fan servir els òvuls pot donar la clau sobre algunes causes d'infertilitat fins ara inexplicables.

El que sí que se sap força és què passa amb l'ADN. A mesura que la dona es fa gran i els òvuls envelleixen, hi ha més possibilitats que hi hagi errors en la transferència de cromosomes i doni lloc a malalties com, per exemple, la síndrome de Down. Però, què passa amb la resta?

Així s'ho fan els òvuls per arribar en plena forma al moment de la fecundació
La dona neix amb tots els òvuls que tindrà durant la vida fèrtil (3Cat)

Tot just ara comencen a investigar si en òvuls més envellits, aquest sistema de neteja de les substàncies tòxiques acumulades comença a fallar. I, si és així, com indiquen els resultats preliminars, com això pot impactar en l'embrió.

Sobretot tenint en compte, tal com explica Zaffagnini, que "tot el que no és ADN, tota la resta de components cel·lulars del nadó que naixerà, deriven únicament de l'òvul, de la mare".

Aquesta recerca dona llum sobre un camp de la ciència que durant molt de temps ha estat molt poc estudiat, el de la reproducció, però també pot obrir altres portes més enllà d'aquest àmbit, per exemple, en malalties neurodegeneratives, per la seva similitud amb les neurones.

  

 https://rdnoelturismo1g.blogspot.com 
+ de 100.000 personas reunidas en Itaewon área que rodea a Itaewon-dong Yongsan-gu Seúl Corea del Sur    
156 muertos jovenes media 20 años 22 extranjeros +100 heridos