Aconsegueixen remetre la leucèmia incurable d'una nena de 13 anys amb una teràpia innovadora
En aquest cas s'han utilitzat glòbuls blancs procedents de donant i s'ha aconseguit aplicar a una leucèmia dels limfòcits T una teràpia fins ara aplicada a leucèmies del tipus B
La leucèmia greu que té una nena anglesa de 13 anys i que s'havia resistit a les teràpies convencionals ha remès després d'un tractament experimental de modificacions genètiques. Tot i l'èxit, els metges assenyalen que cal esperar l'evolució de la malaltia en els pròxims mesos i anys.
La nena es diu Alyssa i els tractaments s'han fet al Great Ormond Street Hospital for Children (GOSH) de Londres, que n'ha informat a la seva web.
A l'Alyssa li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda de les cèl·lules T, un tipus de limfòcits (glòbuls blancs) essencials en el sistema immunitari. La leucèmia provoca que aquests limfòcits T proliferin fora de control.
La nena, de Leicester, va rebre la teràpia usual en les leucèmies, quimioteràpia per eliminar els glòbuls blancs que han proliferat i trasplantament de medul·la òssia per restaurar el sistema immunitari de forma correcta. Però el tractament no va funcionar.
Va ser aleshores quan els metges van decidir sotmetre l'Alyssa a un tractament innovador, que ja s'ha dut a terme en altres ocasions, però no per a aquests tipus de leucèmies. Consisteix a introduir en el cos del pacient les cèl·lules anomenades CAR-T. Es tracta de limfòcits T modificats genèticament. En aquest cas, l'objectiu era que ataquessin les cèl·lules canceroses sense afectar les cèl·lules sanes.
La teràpia CAR-T ja s'ha dut a terme en els darrers anys a Catalunya. El 2019, l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va tractar el primer pacient pediàtric amb aquesta teràpia i sota la cobertura de la sanitat pública. Es tractava d'un infant de 6 anys d'Alacant amb leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B. S'ha dut a terme diverses vegades i un 69% dels pacients sobreviuen al cap de dos anys. La descripció del tractament s'exposa a la seva web.
Aquest 2022 l'Agència Europea de Medicaments va considerar prioritari el tractament CAR-T per a la leucèmia que l'Hospital Clínic administra des de fa anys.
També l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha administrat un medicament d'immunoteràpia CAR-T de producció pròpia, en aquest cas per a limfoma de Hodgkin i no-Hodgkin T, en el marc d'un assaig clínic pioner a Europa.
Cèl·lules de donant
Tornant a l'Alyssa, al cap de 28 dies es va observar una remissió de la leucèmia i va rebre un segon trasplantament. Sis mesos després, no hi ha rastre de la leucèmia i la nena es troba bé, però caldrà fer-ne un seguiment a llarg termini.
L'equip dirigit pel doctor Waseem Qasim ja havia dut a terme un procediment semblant el 2015. En aquella ocasió, van tractar la Layla, una nena d'un any que tenia leucèmia de les cèl·lules B. L'equip havia de començar un assaig amb un conjunt d'entre 10 i 12 pacients, però amb l'estat de salut de la nena es va demanar permís especial per aplicar la teràpia, desenvolupada per l'empresa francesa Cellectis. El tractament experimental va funcionar.
El tractament per a leucèmia de les cèl·lules B està aprovat al Regne Unit, però en aquest cas calia adaptar-lo a les cèl·lules T.
Usualment, el tractament amb CAR-T es fa a partir de cèl·lules del mateix pacient, que es modifiquen i es tornen a trasplantar al pacient. Així s'evita que cèl·lules T provinents d'un donant siguin atacades pel sistema immunitari, que les consideraria elements estranys.
Però aquest procediment és molt car i no sempre és possible obtenir prou cèl·lules T d'un pacient si es troba en estat greu. Per això, els metges van decidir recórrer a cèl·lules de donant.
Per tant, calia fer modificacions en l'ADN de les cèl·lules del donant. I per fer-les van utilitzar una modificació de la tècnica CRISPR, anomenada edició de bases, que permet fer canvis senzills i molt concrets en el material genètic. La tècnica CRISPR va valer a dues de les científiques que el van desenvolupar el Nobel de Química el 2020.
Els canvis tenien diversos objectius i per això se'n van haver de fer diversos. En primer lloc, calia que el sistema immunitari de l'Alyssa no ataqués les cèl·lules del donant. En segon lloc, calia que els limfòcits no s'ataquessin tampoc entre ells. Finalment, calia una modificació perquè ataquessin les cèl·lules canceroses de l'Alyssa.
El doctor Manuel Juan, cap de servei d'Immunologia de l'Hospital Clínic, valora per al 324.cat el cas de la nena britànica:
"El més rellevant des del meu punt de vista, el punt principal, és que permet tractar patologies dels limfòcits a través d'un donant. Els CARTs actuals són per a leucèmies de les cèl·lules B, però no per a tumors de limfòcits T."
A més, l'obtenció a partir d'un donant permet adaptar-ho a diversos pacients i, segons el doctor Juan, "és un bon pas endavant sobretot en la línia de tenir un producte al·logènic (congelat) i no dependre dels pacients. A més ha de permetre poder transferir-ho a la indústria més que els productes del donant (autòleg)".
A part de seguiment de l'Alyssa, l'equip vol reclutar fins a deu pacients amb leucèmia de les cèl·lules T per assajar el mètode. També creuen que més endavant es podria aplicar a altres tipus de leucèmia.
Aplicable a altres malalties
El doctor Juan també valora que sigui una nova opció basada en l'edició gènica. Però aquest sistema d'edició de bases es pot aplicar en altres tipus de malalties que no tenen a veure amb les cèl·lules T. Així, al juliol l'empresa Verve Therapeutics, de Nova Zelanda, va iniciar un assaig clínic en fase 1b per tractar una malaltia genètica hereditària que provoca nivells molt elevats i perillosos de colesterol.
L'eina que utilitzen es diu VERVE-101 i permet, de forma molt precisa, modificar les mutacions del gen PCSK9 que regula el colesterol. En total l'assaig es farà amb 44 pacients amb hipercolesterolèmia familiar.
